La unitat usada per establir la puresa de l'or, és el quirat.
A l'or pur se li diu de "24 quirats" i quan una peça es diu que és d'or de 18 quirats, significa que en la seva composició hi ha 18 parts d'or pur i 6 parts d'altres metalls. 18 sobre 24 és el percentatge d'or pur a l'aliatge final.
Per entendre per què es pren com a referència el número 24, cal remuntar-se al sistema monetari de l'antiga Roma que era duodecimal i contenia nombroses equivalències en raó 24. Aquesta és la història en detall: La lliura romana (327,45 g) es dividia en 12 unces; cada unça, en 2 mitges unces; cada mitja unça, en 12 escrúpols; i cada escrúpol, en 6 síliqües. Així, una lliura equivalia a 1728 síliqües.
A l'inici del segle IV d.C., l'emperador Constantí I el Gran va instaurar una nova moneda: El Sòlid d'or, que es va mantenir en ús fins al segle X i pesava 4,54 grams, 1/72 de lliura, o sigui equivalent a 24 síliqües. I és aquesta darrera proporció la que ens interessa recordar.
"Solidus aureus" emés per Constantí I el Gran
La síliqua romana va ser presa del sistema grec, però aquests no la deien síliqua, sinó keration i si dividim el pes de la lliura romana entre les 1728 síliqües a les quals equival, ens dóna 0,189 g, el pes del keration grec (posteriorment anomenat quirat).
La paraula llatina síliqua, significa genèricament 'vaina', però s'aplicava concretament a la del garrofer i és la traducció llatina del grec keration, per la característica forma de banya de les garrofes.
Vaines del garrofer - keration - quilate
Tot i que el Sòlid d'or va ser una moneda estable i de confiança, no sempre contenia el pes de les 24 síliqües o quirats d'or previstos. En els segles VI i VII es van encunyar exemplars més lleugers, de 23, 22 i 20 quirats de pes, i a vegades, les imperfectes tècniques de refinament de l'or donaven lloc a monedes que, tot i tenir el pes correcte, tenien una puresa inferior al 100%. Finalment, al llarg del segle XI, el Sòlid es va devaluar progressivament, fins a la seva desaparició: Inicialment tenien una puresa propera al 90%, però al final del segle, gairebé la meitat del metall de la moneda ja no era d'or.
Sólid (dit en grec «Histámenon nómisma») encunyat sota l'emperador bizantí Constantí X amb motlle còncau.
Per determinar el valor real de la moneda, calia una unitat objectiva de puresa, i aquesta es va deduir a partir del quirat: Es tractava de saber quina part dels 24 quirats que pesava la peça eren d'or pur. L'emperador bizantí Constantí X va emetre sòlids amb només tres quartes parts d'or pur, és a dir, amb 18 quirats d'or i 6 d'altres metalls. La seva puresa era doncs, de 18 de cada 24 quirats.
I així és com la joieria actual segueix mesurant la puresa dels aliatges d'or, encara que cada vegada s'usa més la mesura en mil·lèsimes, (éssent el metall pur "de 1000 mil·lèsimes") basant-se en la discreta uniformitat de les llavors del garrofer, tot i que aquesta relació vagi quedant oblidada. Per cert, el nom científic del garrofer és la Ceratonia siliqua..., i de la paraula Solidus hem pres la paraula "sou", però aquesta ja és una altra història...
És important no confondre el quirat com a mesura de pes amb el quirat com a mesura de puresa de l'or. En un altre article analitzàvem les diferències.
Tant a la nostra web, com a la nostra botiga física -destinada únicament a les joies per a compromís i les aliances de casament- us mostrem un amplíssim assortit en or, platí, carboni, titani, acer, tàntal, plata, zirconi, etc.
Veure els models, amb els seus preus i característiques
Gràcies per visitar-nos. Per a qualsevol consulta addicional pots comptar amb el nostre equip.
Atenció al client 
